Zuric és una ciutat posada a la cua de l'ull d'un llac de litografia amb una fuga de cases sobre una cinta d'aigua que mor en el punt que la parpella del llac s'obre. Tot són aigües a Zuric. Camineu i teniu sempre una aigua que fuig, al costat. Us asseieu a un cafè i sentiu un soroll de comportes que vessen. Us podeu recolzar a l'ampit dels murs i dels ponts per veure, tot fumant, sobre l'aigua, els reflexos de les coses. Mentreting veient com s'allarga i es desdibuixa, sota l'ull d'un pont, el campanar d'una església seca i gòtica. L'aigua em dóna una sensació d'inestabilitat, i deu ésser per això que Zuric em sembla una vila d'anants i vinents, de gent de pas, d'homes ...